Al tenir que separar-nos d'un estimat,
ens trobem confusos i a través dels nostres dubtes
intentem trobar respostes
on nomes l'esperança ens pot respondre.
Miriam, en aquests moments que estem desorientats,
en la profunda i sincera desesperació
preguntant-nos el "¿per què ?"
sort tenim en creure que Jesús t'ha cridat,
i abraçada en el seu amor has marxat.
Hem de resignar-nos
i caminar sense tu, per la vida que ens resta,
encara que esn sembli impossible
en aquest planeta.
Tu ara Miriam, ens manques
com la llum del sol en ple hivern
com un crepuscle ple d'estels,
i, on la lluna somriu,
en un capvespre de fred viu.
No ens esdondrarem en la desesperança
recordarem tot allò de bo que compartírem amb tu.
Ja alliberada de tot mal,
i des d'alla, on ets, més lluny que els estels,
sentis tot l'amor que la teva família i amics et fem arribar
T'estimem!
Preguem per tu !.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada