dimarts, 7 d’abril del 2009

Reunio interdiocesana a Barcelona 31 de març 2009



El passat dia 31 de març ens reuniem novament els coordinadors i consiliaris de Vida Creixent de Catalunya, Illes i Andorra. Aquest cop sense la presència bondadosa i entranyable del consiliari interdiocesà Mn. Jaume Serrano que ens habia deixat per a descansar ja definitivament en l'Amor del Pare.


Per unanimitat es nombrà nou consiliari interdiocesà a Mn. Miquel Bada i que presidi l'Eucaristia i concelebrà amb els consiliaris diocesans, a la Missa que celebravem joiosament tenint present tants als amics malalts com aquells que ens han anat deixant.
PREGARIA

MOSSÈN JAUME SERRANO VIDAL ---16 de febrer 2009


Bon amic, tu que ja veus la veritat
Com apareix la lluna, com riuen els àngels .
Com s’encén el sol. Com s’amaguen els estels !

Fes que ens arribi a l’ànima el bagul ple de bones raons,
corprenedors de la celestial bellesa i dels verdaders valors .


Que l’anima sigui l’arca de les idees belles
dels sentiments més grans d’amor !

L’amor per tot germà, sigui el far que ens mostri la bellesa de la mar .
La mar que ens produeixi set per la fe i la caritat .

Tu que veus de tan a prop l’arc de Sant Martí
digues-li que il·lumini l’esperit dels qui restem aquí !.

Ànima il·luminada com un espill diví.
Pel raig d’infinita grandesa .
Claredat de flama interior encesa !

Així com tu, vull caminar per la frontera,
cap a la final felicitat, amb un somriure de bondat !

Mossèn Jaume tu que trobares el camí celestial
no ens oblidis i envia’ns coordenades
així en la fi del nostre camí ,
no ens aturi ni al·legories ni enyorances.

Sí; que una escala d’estels
esperi pujar-nos al més alt infinit cel.

Mentre tant bon amic, celebrant l’eucaristia ens sentirem units .
MCR. /Reunió interdiocesana 31 de març 2009
Després de dinar i fer algunes fotografies al mateix menjador per no mullar-nos al pati,-jardí, ( aquest dia plovia com a la major part de Catalunya i Andorra ) reempreniem la reunió fins a prop de les cinc, en que la majoria quasi sense despedir-nos corriem per agafar taxí o bus . La pluja era insistent i el vent movia el paraigua d'esquerra a dreta, devant i endarrera, això però a mi particularment, no m'impedia anar i esperar a una de les parades el BUS 30 per ha fer el trajecte cap a l'estació de Sants. Era imprescindible si volia retornar a casa, "no perdre l'autocar de les 18h:00", direcció Andorra.