Estem immersos en la bondat de Déu

Nota per una pregària més viva: de P. Lluís Armengol i Bernils .s.j. +

ESTEM IMMERSOS EN LA BONDAT DE DÉU
Quina llàstima que nosaltres, sovint, vivim centrats en els nostres problemes, tancats en nosaltres mateixos, tot oblidant que Déu segueix oferint-nos les seves riqueses a mans plenes... Quina llàstima!Cada matí ens ofereix un nou dia ple de llum i de sol - o de pluja que també és portadora de vida! - que ens permet recomençar altre cop i fer moltes coses positives: estimar, fer felices les persones que ens envolten, sembrar bondat, gaudir amb el somriure d'un infant, escoltar el cant dels ocells...Cada setmana ens regala un diumenge que ens permet refer-nos del desgast de la jornada laboral i gaudir d'una llibertat que no tenim els altres dies. Un dia per beneficiar-nos de la vida de família, per practicar les nostres afeccions preferides... I sobretot per refermar la convicció que, a través de l'eucaristia, formem el poble de Déu que camina cap a l'encontre del Senyor.Cada any ens regala una Primavera amb el seu esclat de flors, de prats verds, de llum i de vida. És la superació de la "mort" que representa l'hivern i la prova més clara que la vida sempre acaba guanyant. I això dóna esperança.Cada any ens regala també un Nadal perquè, si ens hem oblidat de l'amor que Déu ens té, contemplant aquell infant indefens ho puguem tornar a descobrir. Nadal fa sorgir de dins nostre allò de millor que Déu mateix hi ha posat. És una festa que ens agermana i ens impulsa a ser sensibles a les necessitats dels altres.I cada any ens regala igualment una Pasqua que ens permet superar tots els "Getsemanís" que hem viscut durant l'any. I que ens dóna força per reprendre la nostra vida sortint dels túnels i dels pous en els quals havíem caigut. La força de Jesús ressuscitat ens retorna la il·lusió de seguir vivint i estimant.I Déu és tan bondadós que, malgrat les nostres infidelitats, ens ha promès que, al terme de la nostra vida, ens vindrà a buscar personalment (14,3) per portar-nos a la Casa del Pare on serem feliços per sempre. Què més podem desitjar?Per tot això penso que viure la vida tancats en els nostres problemes i immersos en la tristesa..., gairebé és pecat!